Sobre els Reials Decrets pels quals s’estableixen els nous objectius, continguts i criteris d’avaluació dels ensenyaments mínims de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat.
A manera d’una primera aproximació
1. En primer lloc s’ha de dir que en l’elaboració dels nous criteris que configuren la reforma no ha hagut un debat en la comunitat educativa ni entre els professionals de l’educació que permeta legitimar suficientment una reforma com la que s’ha posat en marxa. No hi ha hagut una petició argumentada i fonamentada en aquest debat que motivara tals modificacions. En tot cas, han estat les actuacions de corporacions i organitzacions gremialistes les que han donat pretext i excusa al Ministeri per fer la contrareforma prevista.
2. En la reforma establerta, unes matèries guanyen i unes altres perden sense que es fonamenten tals modificacions per raons educatives en un context que module les necessitats de la formació de l’alumnat. Potser interessos corporatius intervinguen més enllà del que la lògica del sistema i la contextualització d’allò que ha de se objecte de ser establert com a matèria acadèmica recomane. En aquest sentit, no s’explica que l’augment en l’ESO de matemàtiques i llengua es faça a càrrec de la música i arts plàstiques i no ho siga sobre la religió i la seua alternativa, estant com estem en un suposat estat aconfessional. [ el subratllat és nostre: Aulodia]
3. De tots és sabut que la clau de la reforma que anem a patir és l’ordenació acadèmica de l’àrea de la Història. En relació amb aquest tema s’ha de dir que el plantejament del currículum aprovat és retrògrad i obsolet, per tal com implanta un criteri cronològic de la Història d’Espanya per cursos, de tal manera que obvia l’estudi de la realitat immediata des de la qual s’explica la presència en el món dels éssers humans a partir del present fins als antecedents del passat necessaris per donar raó d’aqueixa presència i realitat, plantejament més adequat a estudiants de 12 a 16 anys que més bé viuen un present necessitat d’incardinació en la societat en la qual viuen. El pla proposat pel Ministeri és propi més bé d’estudis superiors, de batxillerat o senzillament d’universitat.
Per altra banda, els continguts proposats poden deixar en virtuals les competències de les Comunitats Autònomes d’establir el 45% o 35 % (segons tinguen o no llengua pròpia) dels continguts de les matèries, si es dona el cas que aquells denominats continguts mínims abracen quasi la totalitat de l’horari dedicat a la matèria, com va donar-se en el cas de la proposta de reforma de la ministra Aguirre. Amb açò es trobem en una palesa infracció de la LOOGSE i en una manifesta intervenció del nacionalisme espanyolista que pretén justificar, des d’una visió uniformista de la història d’Espanya i de la seua plasmació política posterior en l’Estat Espanyol actual, la teoria i la praxis d’una nació espanyola única i indivisible i la consideració com a secundària de l’existència de nacions, pobles, nacionalitats i regions que configuren en primer pla la realitat històrica dels pobles i els individus que hi formen part en l’actualitat. Queda, doncs, diluïda la realitat plurinacional de l’actual Estat Espanyol.
4. El que sí es pot dir amb total convicció és que la reforma proposada forma part de la preocupació dels polítics — el PP— que en principi estaven totalment disconformes amb la LOOGSE i que intenten per tots els mitjans disponibles pertorbar la seua pacífica implantació, no esgotant els temps raonables de crítica per proposar les modificacions escaients de la llei, fonamentades i contrastades, sinó per la via dels reglaments pretenent enervar els preceptes que més els interessen deixar inefectius, sense anar al nucli de la qüestió: el tractament abismal que reben les élites socials en el terreny educatiu totalment diferent del que pateixen les capes populars que, al seu parer, no mereixen el tractament educatiu igualitari que la LOOGSE de manera inapelable exigeix i prescriu.
Hui per hui, la preocupació més acuciant del professorat de secundària no són els canvis curriculars que a bombo i platillo s’han presentat com a panacea de tots els mals educatius, sinó el suficient suport en mitjans materials i humans al tractament a la diversitat, a la presència als centres d’una població heterogènia que mereix, requereix i té dret a una oferta educativa que satisfaça le seues aspiracions diverses i compense les injustificables marginacions i desigualtats que pateixen.
5. Per últim és necessari al·ludir al finançament de les reformes anunciades. Ens temem que, en no fer-se simultània l’aprovació de la reforma i la memòria econòmica que li done base i realitat, la projecció efectiva de la seua plasmació quede incorporada als actuals paràmetres de plantilla. És a dir, que l’augment d’hores de filosofia, de grec, de matemàtiques i de llengua etc. es mantinga a càrrec de l’actual plantilla i més bé supose un augment zero de despeses i de finançament. Es mantindrem radicalment en contra que això siga en aquests termes: un canvi estructural com l’anunciat ha de suposar un canvi de plantilla corresponent als nous paràmetres i, per tant, ha d’implicar la creació de noves places de professorat i de nous mitjans educatius computables a mitjà termini.
6. En tot aquest context no és raonable que discutim si és lògic o no l’augment d’hores de filosofia, de grec, etc. i no les de llatí, matemàtiques, física o altres matèries. Hem de sotmetre tot açò a un debat previ, el qual no s’ha donat i que sistemàticament ens furta l’Administració educativa.
Comunicado de prensa de la Confederación de STEs sobre la reforma de la Ed. Secundaria
UNA CONTRARREFORMA CURRICULAR CON POCA LÓGICA
Los Decretos de reforma de las enseñanzas mínimas de la Ed. Secundaria Obligatoria y del Bachillerato presentados por MECD suponen una contrarreforma con poca lógica dado que todavía estamos en el proceso de reforma que supone la aplicación de las LOGSE y los decretos que la desarrollan y no se ha evaluado el resultado de la aplicación de la misma. Estos Decretos suponen el aumento de horas en unas materias y las disminución en otras, pero no significan, ni mucho menos aseguran, la disminución del fracaso escolar.
Esta contrarreforma está muy bien planificada por la nueva Ministra con el objetivo de no recibir el rechazo social que obtuvo el planteamiento de su antecesora. Esta Contrarreforma ha venido precedida de una campaña de determinadas asociaciones de profesionales de la enseñanza que veían como sus asignaturas perdían peso en el currículum de la enseñanza secundaria y, lo que es mucho peor por el desprestigio que ha causado, de una injustificable campaña en algunos medios de comunicación tendente a la descalificación de las enseñanzas actuales y a servir de cobertura a una reforma.
El proyecto de Decreto de modificación de las enseñanzas mínimas a impartir en la Ed. Secundaria Obligatoria no tiene en cuenta que para la formación integral del alumnado es necesario que las distintas asignaturas que componen el currículum actual tengan un número de horas suficientes para poder conseguir los objetivos que se pretenden y con la reducción proyectada en Música y Artes Plásticas es imposible la consecución de los objetivos que actualmente tienen estas asignaturas; el dejar estas asignaturas con una hora semanal no tiene ningún soporte pedagógico en el que sustentarse; con esta medida se inicia un camino hacia su desaparición. [la negrita es nuestra: Aulodia]
Desde la Confederación de STEs planteamos que si se considera que en el primer Ciclo de la ESO y en el Bachillerato debe modificarse al alza el contenido curricular de algunas materias, se supriman, como ya hemos pedido en otras ocasiones, las horas de religión y que estas horas se dediquen a incrementar las llamadas materias instrumentales.
La ampliación de la Filosofía como materia obligatoria en 2º curso de todos los tipos de bachillerato nos parece una medida sin fundamentación, sería mucho más lógico distribuir la carga horaria actual, con un ligero incremento, en los dos cursos de Bachillerato.
Para la Confederación de STEs la pretensión de la administración de que se imparta el currículum que se ha publicado para la asignatura de Historia y con carácter básico es prácticamente imposible de desarrollar, pues si a estos contenidos les unimos el porcentaje de contenidos que puede fijar cada administración autonómica no habría horas suficientes para desarrollarlo, planteamos, por tanto, la disminución del currículum básico.
Los STEs rechazamos que el MECD imponga un currículum de la Historia que privilegia el estudio de las etapas más alejadas en el tiempo en detrimento de las más cercanas. Esto, que nos aleja de lo que es habitual en los países de nuestro entorno, hace que disminuya la capacidad del alumnado para entender el presente a través del estudio de la historia.
La Confederación de STEs plantea a la sociedad que la contrarreforma curricular que plantea el gobierno del PP no es la solución a los problemas que tiene la enseñanza, es sólo una operación cosmética para conformar a su electorado. Es necesario, para acabar con los índices de fracaso escolar que, hay que señalarlo, no difieren del resto de países de nuestro entorno, que el gobierno central y los autonómicos consideren la educación como una prioridad y que realicen las inversiones necesarias para desarrollar las medidas contempladas en la legislación vigente –disminución del alumnado que hay en cada aula, atención personalizada a la diversidad del alumnado con una formación específica para el profesorado que debe realizar esta labor, desdobles de los grupos en determinadas asignaturas, reforzamiento de la labor tutorial, disminución del horario de trabajo al personal docente de más de 55 años, potenciación y financiación de las actividades formativas complementarias, formación de los padres y madres para la corresponsabilidad en la formación,...-
Los STEs, por último, demandamos a la Sra. Ministra de Educación un debate público sobre esta contrarreforma, pues la negociación sólo se ha dado con los partidos de la oposición y se ha llevado en secreto; las organizaciones representativas de la comunidad educativa no hemos podido opinar. Exigimos también al MECD que los Decretos de reforma se pasen por la Mesa Sectorial de Educación, pues al afectar a plantillas del profesorado este es el ámbito legal para tratar sobre el aumento y disminución de horas en las distintas asignaturas.
16 de noviembre de 2000