ELS PASSATS 24 I 25 DE MAIG ES VAN CELEBRAR UNES JORNADES QUE, AMB EL TÍTOL "ÉS MOMENT DE MODIFICAR EL CURRICULUM? " I ORGANITZADES PER LA FEDERACIÓ D'ENSENYAMENT DE CC.OO. VAN ABORDAR PER ÀREES AQUESTA PROBLEMÀTICA. AQUEST ÉS UN RESUM DEL QUE ES VA DIR EN LA SECCIÓ DEDICADA A MÚSICA, DARRERE UNA EXPOSICIÓ DE LA QUE ES VA FER CÀRREC LA NOSTRA ASSOCIACIÓ I RAFAEL POLANCO, PROFESSOR DEL CONSERVATORI DE TORRENT
La primera cosa que cal dir és que des d’Aulodia, Associació de Professorat de Música de Primària i Secundària de la Comunitat Valenciana, està reclamant-se la necessitat de la presència efectiva de la Música en el sistema educatiu amb unes condicions mínimes de dignitat.
És
per això que, ¿com anem a entrar a debatre sobre les modificacions del currículum
quan el que estem és preocupats perquè no estan donant-nos les condicions mínimes
per a poder desenvolupar la nostra tasca adequadament?. Són motius que alarmen:
La desaparició de l’assignatura de Música en 1r curs d’ESO (DOGV 10-07-2000). L’aparició de continguts explícits per al 1r d’ESO (BOE 16-01-2001
La
reducció de l’optativitat en 4t d’ESO (DOGV 10-07-2000), la qual cosa
dificulta molt la possibilitat d’existència de les assignatures optatives
ofertables des de l’àrea de Música.
Les
dificultats reals que es presenten per a poder posar en marxa el tant
desitjat “Batxillerat Musical”
La incertidumbre de com va a implantar-se l’assignatura d’Historia de la Música (BOE de 16-01-2001) al nostre territori.
La
impossibilitat d’accedir als pocs recursos que es donen per a l’atenció
a la diversitat: els agrupaments flexibles (que els àrees anomenades
instrumentals sí que poden desenvolupar), ¿com van a fer-se en Música si
és pràcticament impossible que hi hagen tant tres professors com aules de
Música en un centre?. ¿Com disposar d’hores de reforços per a Música?
Si
els rumors de la triple via en què sembla que es vol classificar
l’alumnat (encaminats a batxillerat, encaminats a cicles formatius, els
“objectors escolars”) arriba a posar-se en funcionament (malgrat la
discriminació social que implica i ser un fet que atenta contra una de les
conquestes de justícia social com és la extensió de l’obligatorietat
fins els 16 anys), ¿on quedarà la Música i en quines condicions?
A
més a més cal dir que les decisions que es prenen que estan afectant el
funcionamet dels centres es caracteritzen per l’absència de debat amb els que
després han de fer funcionar aqueixos canvis i el “secretisme” en què
s’elaboren: No hi ha, ni contactes per a contrastar opinions, ni propostes
elaborades per a que es puga opinar sobre elles. També cal fer explícit que
està actuant-se en la direcció de reduir l’espai d’autonomia i de decisió
tant a nivell de centre com a nivell professional.
De
vegades sembla com si es creguera que la institució escolar fora un espai aïllat
de la societat en què està immers i actuant només en el sistema escolar es
resolguera alguna cosa. Els problemes que pateix el sistema educatiu no són més
que un reflex dels problemes socials, de manera que, qualsevol actuació seriosa
per a intentar resoldre la situació en què convivim hauria de suposar un debat
en profunditat sobre els problemes socials que estan ocasionant aqueixes
dificultats, però aquest és un debat que sembla ser no interessa políticament.
Per tant, les “solucions” que es proposen responen a uns interessos
concrets, normalment implícits, que no donen resposta als problemes reals que
patim a les aules.
Caldrà tenir present en la memòria aquestes reflexions per a, dintre d’un temps, analitzar els resultats dels canvis que estan produint-se en el sistema educatiu per a dir que, almenys, nosaltres no ens vam callar.
Rafael Polanco, representant del professorat de conservatori, a títol personal, respecte a la pregunta és moment de modificar els curriculum?, manifesta el següent:
Després de 10 anys d’ aplicació de la LOGSE, caldria una revisió del curriculo del Grau Mitjà de l’ensenyament musical per dos motius:
Per adaptar millor els continguts curriculars d’aquest Grau a les necessitats psico-pedagògiques reals dels alumnes d’aquest nivell i a les exigències específiques que requereix la prova d’accés al Grau Superior. Tot i aixó seia convenient una millor coordinació entre els Conservatoris Professionals, que imparteixen els Graus Elemental i Mitjà, i els Conservatoris Superiors que s’encarreguen del Grau Superior. El itinerari educatiu ha de mantenir una coherencia interna y s’ha de entendre com un procés continu. Es necessària, per tant, la imbricació de tot el professorat, tot i que els graus estiguen separats.
Per donar solució a les exigéncies de la societat actual i a les expectatives professionals que avuí en dia es donen. No podem dedicar-nos a formar exclusivament futurs instrumentistes.
A banda de tot açò, seria important solucionar alguns problemes concrets:
La configuració de les proves d’accés al Grau Superior.
La sincronització entre els estudis del conservatori i els d’ensenyament general obligatori per a poder realitzar convalidacions efectives i donar cabuda real a l’opció del batxillerat musical. Cal alliberar als alumnes de una càrrega lectiva excesiva.
La qüestió de l’accés a la universitat. Es va a crear una via musical per als alumnes que hagin cursat el batxillerat musical?... O hauran de seguir participant en la selectivitat per una de les 4 modalitats existents, tot i que cap de les quals respon als continguts estudiats?