El pasado dia 20 de
diciembre se celebró en el Club Diario Levante el último
concierto de la serie Aulodia y les Músiques
de 1999. José Antonio Cid nos propuso un fascinante viaje a
través de las músicas del Oriente, especialmente del Magreb
y de India, a través de sus ritmos, escalas e instrumentos.
Arrancando con una pieza para guitarra flamenca como
introducción, Jose Antonio interpretó canciones y ejemplos
rítmicos y melódicos con los instrumentos de percusión y
de cuerda propios de estas culturas a lo largo de dos horas
que pasaron volando.
Jose Antonio Cid es, además de excelente músico,
especialista en Educación Musical, lo que quedó de
manifiesto en el enfoque ágil y participativo que imprimió
a su concierto. Este puede dirigirse a alumnos de Primaria o
Secundaria. Como él mismo afirmó, "El viaje hacia
Oriente no es algo distante, lejano y extraño. Es un viaje a
partir de nuestras raíces" (ver programa del concierto)
Aulodia va celebrar el passat 27 de març una
assemblea extraordinària que tingué com a únic punt del
dia la fusió de la nostra Associació amb l'Associació de
Professorat de Música de Secundària, aprovant-se per
unanimitat la proposta. Aquesta proposta de fusió també a
sigut aprovada per l'Assemblea de professorat de Secundària.
La raó
d'aquesta unió és ben senzilla: l'Educació Musical de
Primària i Secundària és única encara que estiga dividida
en diverses cicles educatius. A més a més, els interessos
del professorat són també els mateixos i hem de traballar
junts i coordinats per a exigir de l'Administració una
implantació de l'Educació Musical amb criteris de qualitat.
Tornar al sumari
El borrador de Real Decreto que pretende
modificar el contenido del currículo de la ESO ha propiciado
una reacción por parte del profesorado de Música de
Secundaria que, afortunadamente, hemos empezado a movernos en
defensa de la dignidad de ma Música como área de
conocimiento dentro de los institutos. Es posible que la
LOGSE tenga defectos y el modo en que se está aplicando
esté generando múltiples problemas, pero no de ja de ser
cierto que, comparando con la situación en que se encontraba
la música con la ley del 70, habíamos mejorado
sustancialmente nuestra situación de partida, aunque quede
mucho camino por andar y muchas cosas que mejorar.Por eso no
es de extrañar que, ante la posibilidad de un retroceso en
el terreno conquistado, hayamos sepertado del letargo en que
nos encontrábamos.
Las
acciones que hemos llevado a cabo han sido las siguientes:
En
primer lugar han surgido iniciativas personales que,
mediante cartas de opinión a los periódicos,
hicieron saber al mundoque existíamos y que no
íbamos a quedarnos callados ante las pretensiones
del ministerio.
A
continuación vino la dura tarea de comunicarnos y
coordinarnos; parece paradójico que esto resulte tan
difícil en una sociedad donde la información parece
que llegue a todas partes.
El
siguiente paso consistió en la revitalización de la
Asociación de Profesores de Música de Secundaria
que, habiéndose creado no hacía mucho tiempo,
permanecía aletergada.
Una
vez puesta en marcha la Asociación se procedió a
ponernos en contacto con compañeros de otras
Comunidades Autónomas y, a partir de la iniciativa
de la Asociación de Profesores de Música de Murcia
se ha creado la Federación Estatal de Asociaciones
de Profesores de Enseñanza Musical; necesitábamos
una institución a nivel estatal con capacidad para
emprender cuantas acciones sean necesarias, a nivel
de Estado, en defensa de la Música. Estamosadheridos
a esta federación.
Hemos
enviado una carta al Sr. Ministro, D. Mariano Rajoy,
para hacerle saber que no estamos de acuerdo con lo
que proponía su predecesora en el cargo.
Tambiénhemos
propuesto integrarnos en Aulodia y unificar así las
distintas asociaciones existentes en la Comunidad
Valenciana para unificar esfuerzos; al fin y al cabo,
estamos todos en el mismo barco.
Se
ha elaborado un manifiesto con el cual están
recogiéndose firmas para apoyar nuestras
reivindicaciones.
Nos
hemos puesto en contacto con el Presidente de la
Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad
Valenciana, D. Vcente Escrig, quien al plantearle la
situación nos mostró su predisposición a colaborar
con nosotros en lo que hiciera falta; de momento
tenemos una carta de la federación (ver carta) con la autorización
para utilizarla donde se crea oportuno.
Estamos
en proceso de contactar con los Conservatorios para
solicitar su apoyo a nuestras reivindicaciones.
Hemos
solicitado una entrevista con el Conseler de
Educación, Sr. Tarancón, el cual nos ha remitido a
que habláramos con el Director General de
Ordenación e Innovación Educativa y Política
Lingüística; ya tenemos fecha.
La tarea
que nos queda por delante, a corto plazo, es:
Finalizar
la rueda de contactos con los Conservatorios.
Ver
como queda el proceso de unificación de la
asociaciones
Decidir
las siguientes actuaciones a realizar en función del
resultado de la entrevista con el representante de la
Consellería.
Tornar al sumari
President
de la Federació de Societats Musicals
de la Comunitat Valenciana
Tornar al sumari
No
cap dubte que la introducció de l’Educació Musical ha
estat una de les grans novetats de la LOGSE. En apenes tres
anys ha pasat de estar present com a Pla Experimental en un
reduit nombre de centres a a impartir-se en la pràctica
totalitat dels centres del País Valencià. Aixó ha obert un
panorama esperançador per al futur de la formació musical;
al mateix temps, les condicions en que ha sigut implantada
han generat una problemàtica, de caràcter pedagògic però
també de condicions de treball, a la que s’enfronten
centenars de companys, molts d’ells nous en la pràctica
docent. Parlem d’alguns d’aquestos temes amb Josep
Aranda, delegat sindical i membre del Secretariat
Intercomarcal de Valencia del Sindicat de Treballadors de
l’Ensenyament del País Valencià.
Aulodia:
Una de les reivindicacions històriques del col·lectiu
d'especialistes de Música de Primària és la que reclama
una assignació horària que permeta desenvolupar amb
efectivitat i dignitat l'àrea. Una recent normativa (de
juliol de 1997) obrí la possibilitat de desenvolupar dues
sessions de música en el primer i el segon cicle de
primària, la qual cosa representa un avanç significatiu. No
obstant això, la realitat en la pràctica és molt diferent.
Malgrat que l'especialista està adscrit a Primària, se li
obliga a començar a completar horari pels cursos d’
ESO. Com a conseqüència, els primers cursos de primària
queden sense atenció, o bé l'especialista ha d'atendre a un
nombre completament desgavellat de grups, la qual cosa
freqüentment desvirtua l'assignatura.
Josep Aranda: Al mes de
juny, pràcticament juliol, l'Administració presenta a la
Mesa Sectorial unes Instruccions de Començament de Curs
pràcticament tancades a les que espresenten esmenes sense
molt d’éxit en lo referent a horari. La nostra postura,
coincident amb altres sindicats, en general, va en el sentit
d'establir que els especialistes completen l'horari partint
dels cursos de Primària, i no des de l’ESO, com
contínuament s'entossudeix l'Administració a reflectir en
la normativa. Açò és, a més a més, particularment injust
en els casos en què s'ha produït una adscripció forçosa,
com és el cas dels especialistes d’Educació Musical,
anglés i Educació Física, els qui a més de no haver
tingut la possibilitat d'adscriure's a secundària, es veuen
obligats a completar l’horari de Música d'aquest nivell
de forma prioritària.
Aquesta situació recorda el
començament de la implantació del valencià, quan als
aleshores especialistes se'ls feia completar horari des
d'huité d'EGB cap avall. Els mestres de valencià
argumentaven, amb raó, que el seu treball s'interrompia
precisament quan s'arribava als primers nivells, precisament
aquells en què podia començar a garantir-se una escolaritat
normalitzada. Quan uns començaven a treballar l'assignatura
estaven a punt d'anar-se i els dels primers cursos no
començaven mai. Aquesta història es repeteix ara amb les
especialitats de Primària. No obstant aixó, aquest criteri
de sentit comú xoca, com he dit, amb l'entossudiment de
l'Administració a negociar les Instruccions de començament
de curs.
El fons del problema és,
naturalment, la pervivència de l'ESO als centres de
Primària, que produeix distorsions constants en
l'organització pedagògica dels centres. Ací volguera
recordar que el STEPV, junt amb altres organitzacions
sindicals, ja va advertir en el seu moment de les
conseqüències que produiria el que la Reforma Educativa no
fora acompanyada de la seua corresponent Llei de
Finançament. Les conseqüències les estem patint ara, i
l'eternització de l'ESO als Centres de Primària és l'arrel
de molts problemes com aquest que ara esteu plantejant.
Relacionat
amb aquest tema està el d'Educació Infantil. Sobre tot als
Centres d'una línia s'està obligant als especialistes,
especialment d'E.F. I Música, a impartir la seua
especialitat en Infantil amb el propòsit, per un altre
costat legítim, de recolzar l'ensenyament en aquest nivell o
proporcionar hores "lliures". Naturalment, tant la
música com altres àrees no tenen ni poden tindre estatus
en Infantil de subespecialitat, ni han de ser impartides amb
un horari rígid, a l'estil de Primària. Per un altre
costat, això comporta una sobrecàrrega quant al nombre de
grups, que fa que l'especialista de música arribe a impartir
classe a tots els alumnes de l'escola.
En aquest tema hi ha una
novetat que l'Administració ha introduït per a negociar
aquest curs. Com a conseqüència de l'acord de plantilles
signat per alguns sindicats, entre ells el STEPV i la
Conselleria d’Educació i Cieència, s’ha proposat
per al curs pròxim la modificació de la plantilla dels
centres, que en el cas de les escoles d'una línia es
concreta de la manera següent: en l'actualitat aquesta
plantilla consta de 13 llocs: 9 generalistes (3 d'Infantil i
6 de Primària) i quatre especialistes (E. Infantil,
Musica,Pedagogia Terapèutica i Llengua Estrangera). Per
al curs pròxim es proposa l'ampliació d'un lloc de treball
més (catorzé), la catalogació del qual es farà a
sol·licitud del Consell Escolar, en funció de les
necessitats del Centre, i que podrà ser d'Educació
Infantil. [Posteriorment a l’entrevista s’ha
concretat en la negociació amb la Conselleria que aquesta
plaça serà d’Educació Infantil excepte si el Consell
Escolar del Centre la demana d’una altra especialitat. A
més a més, aquesta plaça serà de plantilla, i no
habilitada com figuraba en la proposta inicial]
Naturalment açò obri
alternatives de reforç en Infantil que no recaiguen sobre
les esquenes dels especialistes, al mateix temps que amplia
també altres possibilitats : organització pedagògica,
suplències a l'equip directiu, etc. Açò pot situar en
termes de coordinació el treball dels especialistes de
música amb els d'infantil, i no de suplència com s'ha pogut
produir en alguns casos. I per un altre costat, permetrà
situar una negociació que aborde la regulació del nombre
d'hores lectives i complementàries del professorat de
Primària, dedicades a preparació de classes, organització
pedagògica del centre, etc.
La reivindicació d'un nombre
màxim d'alumnes per professor especialista s'ha plantejat en
alguna ocasió, especialment en Secundària. De nou tornem
ací al tema de la permanència de la Secundària als Centres
de Primària. Mentre no s'accelere la construcció de nous
Centres, aquests problemes subsistiran.
Per un
altre costat, el nombre de places convocat per a mestres en
Centres de Secundària per a l'especialitat de Música és
irrisori. Hi ha perspectives de què aquesta situació es
modifique?
L'Acord de Plantilles, a què
anteriorment hem fet referència, estableix el nombre de
llocs de treball destinats mestres segons la dimensió del
Centre de Secundària. Per exemple, per a un centre de dues
línies és de quatre mestres/as, per a un centre de tres és
de set, etc. La catalogació per especialitats d'aquests
llocs després és qüestió de què l'especialitat puga
completar horari, i per tant ha de veure amb la grandària
del Centre de Secundària. En aquest sentit està previst que
hi haja un especialista de música de primària en cada
Centre de més de 20 unitats d'ESO. (5 línies). És clar que
la convocatòria real d’aquestes places està molt
relacionada amb la política de construccions i adequacions
d’Instituts de Secundària.
Un altre
tema que preocupa especialment al professorat especialista
és el disposar de les instal·lacions adequades. És
freqüent arribar a un centre i no disposar ni tan sols del
mas elemental, tal com un aula de música en condicions.
Açò ens porta al tema de l'adequació dels centres a les
necessitats de la LOGSE i a l'escàs esforç que
l'Administració està desenvolupant en aquest camp.
Tornem de nou al tema de l'ESO
en centres de Primària. La veritat és que la implantació
de la LOGSE ha suposat la necesitat de nous espais als
centres, tant de Primària (aula de Música, Informàtica,
gimnàs…) com de Secundària (aula de Tecnologia,
desdobles d’idiomes, optatives…).El resultat és
que les noves necessitats de la Primària i la Secundària
han de cabre en els antics centres d'EGB. Açó colapsa el
funcionament d’aquests centres. Com a conseqüència
tenim les carències que es viuen actualment en moltes
escoles de Primària. Com a temes anteriors dels que hem
parlat, l’objectiu és aconseguir que l'ESO desaparega
dels centres de Primària. I després caldrà plantejar-se
amb propietat l'adequació de les instal·lacions a les
necessitats derivades de l'aplicació de la LOGSE; aleshores
xocarem segurament amb el problema del finançament a què
també hem fet referencia….És evident que l'esforç
inversor no ha sigut l'adequat, i queda per davant una
important acció reivindicativa de tota la comunitat escolar,
pares, mares, ajuntaments, docents i sindicats davant
d’una administració que no aposta per una escola
pública valenciana de qualitat.
Desembre 1998
Tornar
al sumari
Ahora
que muchos Centros disponen de equipos informáticos,
conexiones a Internet y, en el aula de música, de un
sintetizador con conexión MIDI, se abren amplias
posibilidades de utilizar estas herramientas en las clases.
Una de ellas es la de disponer de acompañamientos grabados
que puedan servir de fondo para interpretaciones de los
niños/as con la flauta dulce o los instrumentos escolares.
Hasta ahora, esto exigía un laborioso procedimiento:
conseguir la partitura de orquesta, secuenciar las voces una
por una… Este proceso puede simplificarse
espectacularmente consiguiendo en Internet los ficheros en
formato MIDI de la pieza musical que pensemos utilizar.
Transformarla para que ésta pueda ser utilizada en el aula
es un proceso muy simple que puede hacerse incluso con
conocimientos elementales del funcionamiento de un programa
secuenciador, tal como el CUBASE, CAKEWALK, etc . Basta
seguir los pasos siguientes:
Transportar
todas las pistas (excepto las que contengan percusión) a
una tonalidad que permita interpretar la melodía con la
flauta dulce. Silenciar la que contiene la melodía, que
es la que los niños/as interpretarán con la flauta.
Cambiar el
tempo si es necesario.
Grabar el
resultado en una cinta de cassette. Basta desenchufar los
altavoces del ordenador y conectar en su lugar la pletina
de cassette, colocando ésta en posición de grabación.
Si la tarjeta de sonido es de mala calidad, podemos
conectar el sintetizador al ordenador utilizando los
cables apropiados y grabar el sonido directamente de
éste.
La grabación
así conseguida puede ser empleada como fondo de
acompañamiento, pero también para trabajar simultáneamente
aspectos relacionados con la forma, texturas,
instrumentación, elementos de lenguaje musical … Otra
de las ventajas es la de tener fácilmente accesible una
partitura de orquesta que podemos imprimir los alumnos/as
sigan sobre ella la evolución de alguna voz en particular
(empleando esta vez una grabación de orquesta)… Las
posibilidades de utilización de este medio son ilimitadas.
Algunas
direcciones interesantes de las muchas que pueden encontrarse
buscando por la red son:
Classical
MIDI Archives: http://www.prs.net/
Esta página
contiene una cantidad impresionante de temas de música
clásica, ordenados por épocas, compositores y géneros.
Para hacerse una idea de sus posibilidades basta decir que en
ella puede encontrase prácticamente cualquier compositor
(hay más de 400) y que sólo la página de Bach contiene
más de 800 obras,. Contiene además indicaciones sobre la
calidad de los ficheros secuenciados, notas biográficas
sobre compositores, etc.
Classical
Midi Music Page:
http://www.odyssey.net/uscribers/scior
Es una página
semejante a la anterior, de menor volumen, donde podemos
busca piezas que no hayamos encontrado en la página
anterior.
Movies Midi
Page: http://www.geocities.com/Bourbon
Street/686/filmes.htm
Contiene temas
de películas, algunos muy conseguidos y muy aprovechables en
clase por la motivación que provocan de partida (entre ellos
el inevitable "Titanic"). Muchos de ellos son de
fàcil interpretación y adapación a flauta dulce e
instrumentos Orff. Todo consiste en "bajárselos" e
ir escuchándolos pacientemente, visualizando al tiempo la
partitura en la pantalla.
Tornar al sumari
Una experiència teua a
classe...
Una veu que vos alçar per saludar...
o per elevar una protesta...
unes reflexions que vols comunicar...
o no més parlar amb altres companys de
camí.
QUALSEVOL MOTIU ES
BÓ
PER ESCRIURE A AULODIA
envia'ns
unes línies!!
|
¿Requiem
por la música?
Tras una leve mejoría
que apuntaba a una pronta recuperación, la paciente ha
sufrido una brusca recaída. De no aplicarse una medicación
intensiva, el fallecimiento se producirá de un momento a
otro. Historial clínico: la encamada ha arrastrado durante
años una anemia crónica en un ambiente de marginación.
Debido a un
diagnóstico erróneo, la prescripción que se le hubiera
tenido que asignar ha sido destinada a unos enfermos
imaginarios rebosantes de salud. Familiares y amigos (léase
profesores), que han dedicado tiempo y entusiasmo al sueño
de una plena recuperación,ven ahora como todas las
esperanzas se derrumban. Dicen estar no sólo desolados sino
también profundamente perplejos. aguien ha actuado con
absoluta negligencia. Pero todavía es posible salvar una
vida. Cuantos aman la música saben que este lenguaje de las
emociones puede reportarlo mejor a quien busque su
compañía: civilidad, fabulosas experiencias de creación
colectiva... En pocas palabras, valores humanistas de gran
calado. Pero no invocamos aquí el mundo especializado ( y
aislado) de los Conservatorios. Reclamamos el derecho de los
estudiantes de Secundaria a recibir una educación musical
general que les permita acceder con ciertas garantías al
disfrute de obras fundamentales de la cultura universal. Para
ello no basta con sacudir una pandereta y soplar una flauta.
El 3º y el 4º de ESO
con que amenaza el ministerio convertirá a la música en una
pelandusca achacosa y a los profesionales que la impartimos
en una estrafalaria cuadrilla de comediantes de la legua.
¿Es lo que se pretende? ¡Qué enorme despropósito!
Roger Rodrigo
Femenía
Profesor de Música de Secundaria
Publicada en
"El País" el 21-1-99 en la sección
"Opinión del lector"
Carta
oberta als companys
Als benvolguts companys
que no van poder asistir a les III JORNADES DE AULODIA del 24
d'octubre de 1998
Hi erem unes 60
persones. No sé quina raó vau tindre... però us vam trobar
a faltar...
Sé que esteu ahí, en
les voltres escoles, donant MÚSICA... però molt a soles...
El que jo vaig viure
ahir no sols va ser un aprenentatge, una reflexió sobre la
nostra feina; a més a més em vaig tornar a trobar entre
gent que ens volem perque la música en sí ens uneix. Sé
que pot paréixer un poc irreal però és així...
Salomé va ser una
injecció de vida, de sensibilitat, de vent fresc que
alimenta i fa oblidar totes les dificultats del dia a dia i
ens va contagiar la importància de la nostra tasca...
Sols volia contar-vos
un poc el que va ocòrrer i demanar-vos que per favor no us
doneu excuses a vosaltres mateixos (sé que hi ha moltes) i
no penseu que ja teniu el camí clar i no necessesiteu
ningú...(es creix durant tota la vida) i pot se siga així,
però poden haver altres companys que sí us necessiten i als
que pugueu fer arribar la vostra energia...
No deixeu que la rutina
i el funcionament d'un centre capture la vostra energia i
resteu sense forces per a eixir d'ahí.
Si les Jornades,
assemblees, concerts són importants no és per ñ'activitat
en sí, sinó pel grup unit que formem el professorat, per
tot alló que ens pugam transmetre; i als alumnes, i a la
societat a través de la música...
Si en algún moment
aquesta carta us sembla una crida...HO ÉS...
Es necessitem tots...
Una abraçada i fins la
pròxima convocatòria. No falteu.
Una companya que us
espera a Aulodia.
Inés
Tornar
al sumari