Página nueva 0

IV Trobada de Música com sona l’ESO a la Terra Alta – Gandesa (Tarragona)

Escolten vostès amb atenció, perquè potser açò que escoltaran no torne a repetir-se. Si la nova llei de ‘’qualitat’’ continua d’aquesta manera prompte molts alumnes perdran l’opció i l’oportunitat d’educar-se amb música donat que hi ha itineraris en secundària que descarten l’opció musical, i d’altres alumnes més menuts que passaran a donar cada vegada menys música. I pregunte jo, aquesta és l’escola del futur? Una escola on no es respecta el dret d’una educació igual per a tothom, sense igualtat d’oportunitats, d’una escola que no facilite la integració. Doncs bé, s’ha demostrat i ho demostrem dia rere dia que la música és un element integrador, una eina vital per dinamitzar, per integrar, i sempre ho ha sigut. La música forma part de nosaltres, ens acompanya, ens empenta, ens recorda qui som, què som i d’on venim. Hi ha música per a totes, tots i per a tot. I pregunte jo, vostès els polítics, no la volen per a tots? Cal formar alumnes de primera i de segona? La música ens ajuda a escoltar millor, sobretot en un temps on qui ha d’escoltar, escolta poc. La música ens ajuda a veure el món amb altres ulls i oïts, i recorden vostès, els polítics, que hi ha altres mons dintre d’aquest món. Aquest any la trobada de música ‘’Com sona l’ESO’’ es trasllada a la Terra Alta. Sota un temps d’incerteses i conflictes mundials, nosaltres a través d’una educació per l’art optem per apostar per la gent, pels pobles, per les llengües, i la bellesa, és a dir, la cultura. Amb la Pau i la bellesa que ens transmet la música i la il·lusió d’un treball ben fet, aquesta trobada ha de ser a més de punt de confluències -culturals i musicals- i retrobades -personals- un punt de vista per als nostres joves, un lloc per a fer música, fer amics, per fer Pau i gaudir de tot allò que quatre parets no poden transmetre. Però també la nostra trobada, la vostra trobada, ha de ser una plataforma perquè totes les arts puguen lluitar i guanyar-se una merescuda permanència dintre dels plans educatius. I pobres d’aquells que avui en dia sols pensen en construir palaus, auditoris, teatres i museus, i descuiden i obliden la vertadera educació dels nostres fills, perquè en el proper futur sols tindrem edificis sense màgia, edificis de pedra freda. I escolten vostès senyors i senyores polítics, i no obliden, que per aconseguir auditoris, palaus, teatres i museus màgics s’han de tenir ciutadans sensibles, preparats per a gaudir, emocionar-se, amb sentit crític i constructiu, i açò, no s’aconsegueix de forma espontània al nàixer, sinó a través d’una vertadera educació de qualitat. PAU i SALUT a tothom, i gràcies Gandesa.

Adolf Murillo i Ribes

2003