Títol: DA CAPO, MESTRE!
Autor: JOSEP SANZ BIOSCA
Edita: L'EIXAM, desembre 1999.
Col.: EL TÀVEC

Paco Medina

Es un viatge al mon de les bandes de música. Alguna vegada heu estat en cap banda? Com diu l'autor: banda, bandit, bandoler, sota un magnífic domini del llenguatge culte i popular, del que extraurem un seguit d'adjectius amb els que podrem descriure qualsevol situació: arraïmada, neguitós, encatifat, encuriosida, quimèric, orat, brètol, tòtila, .... Ens trobem dins d'una localització geogràfica molt familiar, Meninfot City i la seua metròpoli perifèrica, els debats sobre la llengua, els símbols, els hàbits, la negativa a interpretar l'himne de dalt a baix, on el mestre Estrems ha de navegar bonament com pot: "...igual que fabriquem músics fabriquem ignorància i l'exportem a tot arreu! - cantà, i es quedà panxacontent, escrutant des de la tarima com li assimilaven la frase". El desig del protagonista ens fa llegir la novel·la com si llegirem fragments de L'Odissea i el riure arriba en tot moment, sobre tot quan el mestre vol pujar el nivell dialèctic dels seus músics, doncs, el musical... Brígida Núvols, la flautista ingènua, intrèpida, musa, personatge important quant a la música i als sentiments i a la que cal escoltar en les seues intervencions, com als membres de la junta directiva. Anecdòtica, simptomàtica i descriptiva la presència de Honorat "Cabota": "Mentre tocava tenia la particularitat musical de rebel·lar-se neuròticament contra certes notes, segons ell fonamental invertides...tocava la tuba...fadrí, i als seus trenta anys i escaig farcits de focs i crides havia heretat, con l'oncle, un immarcesible amor per La Vella Unió", el qual te una visió molt particular, meninfotenca de l'harmonia. I així tot un seguit de personatges que be al voltant de l'assaig o de l'esmorzar, sagrat, fan la crònica general de l'univers bandístic, per fi, ara, escrit des de l'humor, però, també, des de la més estricta realitat.

Quant a l'autor, en Josep Sanz Biosca, ha estat professor de molts de nosaltres al conservatori. Jo vaig fer amb ell l'assignatura de repentització i recorde els seus comentaris a tots els alumnes quan ens feia reflexionar sobre el temps que carregàvem als nostres cervells internats al conservatori solfejant i ara ens sorprenien de les dificultats per "tirar una obra endavant" directament transportada a una altra tonalitat, on estava l'error? També quan, a l'inici ens presentaven els alumnes i li dictàvem els cognoms, ell, aprofitava per fer observar si "vostè, el seu cognom Chordà l'ha escrit sempre amb ch o amb jota? Pregunte-li als seus avis". I l'ironia amb la qual, després que l'alumna de vuitè de guitarra esbrinara que volia dir C-7 de la partitura del stàndar de l'exercici, ell exclamava: fantàstic! De tot això, era obligat concloure que en Pep Sanz es rara avis a l'internat superior Joaquim Rodrigo.

Ben segur que passareu bones estones llegint DA CAPO, MESTRE!, us la recomane.

Principal | Fes-te soci | Aulodia Informa | Racó Didàctic | Enllaços